oct, 2015: Roger la Puente

  1. Obra
  2. Presentació
  3. Entrevista
  4. Opinió
  • Roger la Puente Have a Nice Day

    2015, 63 minuts (extracte de 18’23’’, no distribuït), HDV

    Vaig conèixer Syu Win llogant-li una habitació. Deu anys després li vaig demanar que m’expliqués la seva història a partir de les nostres vivències, cosa que incloïa tercers personatges en comú, diferents països i moltes tensions emocionals. Transgressora i enamoradissa, ella sap com viure gràcies a fer creuar fronteres prohibides. Documental a partir d’imatges de viatge, retalls i apunts ordenats amb tendència biogràfica.

    Davant la càmera: Syu Win Yee, Marta Casas, Tapha N’DoyE, Said El Alami

    Darrera la càmera: Roger la Puente

    Música: Ilia Mayer

  • Roger la Puente Waha

    2003, 60 minuts (extracte de 14’06’’), miniDV

    Issam i Ashraf, dos joves indocumentats, somnien amb una vida millor a Amsterdam. Per aconseguir-ho intentaran segrestar Ramonet, un funcionari aficionat als “chaperos” àrabs. Trama i protagonistes basats en fets reals, la pel·lícula fa un retrat de l’ambient que es vivia al Raval l’any 2000, en plena arribada de la globalització. Primer premi al Festivalito (Festival Internacional de Cinema Digital Isla de la Palma, 2004).

    Davant la càmera: Younnes Al’Achab, Issam Kissoub, Toti Rovira, Joan Suqué, Sofia Squittieri, Catherine Buinaut

    Darrera la càmera: Roger la Puente, Emilio Romero,Issam Kissoub

    Música: Ilia Mayer.

  • Roger la Puente Igor i Sofía

    2000, 5’59’’, miniDV

    Veiem moments de la relació entre una estudiant d’Erasmus de Roma i un indocumentat de l’Havana tancats en un pis al carrer Sant Pau de Barcelona. Tot està basat en imatges i frases enregistrades sense continuïtat narrativa, i transmet l’atmosfera que es dóna en una situació opressiva.

    Seleccionat per la Mostra de l’Audiovisual Català al Festival de Cinema de Sitges 2002.

    Davant la càmera: Sofia Squittieri, Igor Díaz

    Darrera la càmera: Roger la Puente

    Música: Ilia Mayer

  • Roger la Puente I si no plou, farem que plogui

    1999, 6’19’’, miniDV

    Un dels primers curts que vaig fer consistia en un retrat manipulat de Romanus, un dels clients habituals d’un bar a Olot. Solitari i jubilat, la seva presència ho convertia tot en una història negra, molt pròpia de la Garrotxa.

    Primer premi al II Festival de Curtmetratges d’Olot 2000.

    Davant la càmera: Romanus Puig

    Darrera la càmera : Roger la Puente

  • Roger la Puente Ba Sai Luo Na

    2006, 6’26’’, HDV (no distribuït)

    Or i Su es perden en plenes vacances de Nadal pel centre de Barcelona. Entrem en els seus pensaments mentre intenten retrobar-se infructuosament.

    Davant la càmera: Su Camann Xiao, Or Wai Chun

    Darrera la càmera: Roger la Puente, Magda Timoner, Arturo Bastón, Anna Font i Arturo “Chango” Pons

    Música: Ilia Mayer

  • Roger la Puente Un western a Esplugues

    2015, 15 minuts (extracte making off de 5’31’’, no distribuït), HD

    Asproseat és una fundació d’ajuda a la integració laboral de persones amb diversitat funcional. Amb Jordi Lluró, un dels monitors, vam decidir fer un “western” per donar visibilitat a un col·lectiu estigmatitzat i sovint oblidat, alhora que fèiem de la diversió una manera d’expressar-se.

    Davant la càmera: Col·lectiu d’usuaris de la Fundació Asproseat

    Darrera la càmera: Roger la Puente i Jordi Lluró

Roger la Puente Duran, Barcelona, 1977.

He anat fent aquests vídeos comptant amb la complicitat, l’amistat i la relació personal de tots els que hi apareixen. Provo d’atrapar els moments concrets i les reaccions d’una biografia en entrar en conflicte amb la macrohistòria, el context, el sistema i les seves formes i deformacions. Les situacions i els temes tenen a veure amb l’amor tècnicament il·legal, el tràfic de persones, la destrucció dels somnis d’adolescència, les capes de realitat al barri del Raval o les variacions sobre el turisme.

Les imatges es construeixen a partir d’una manera de gravar immediata, directa, amb un muntatge emfatitzat i de vegades exagerat. Veus en off documentals, diàlegs no interpretats, fragments atrapats de la realitat, lluny de la voluntat objectiva o de la linealitat narrativa.

 

 

Biografia

Vaig estudiar l’especialitat d’Imatge a Belles Arts, i després vaig treballar a CiutatVellaTV i BTV, al programa “Boing Boing Buddha”, de videoart.

Des del 2000 sóc realitzador autònom i he fet diversos treballs personals i per encàrrec. He treballat principalment a Barcelona, i també a altres ciutats, com Montevideo, Caracas, Barranquilla, Hanzhou o Bissau, realitzant documentals i fent de càmera o muntador per a diferents projectes.

El 2010 creem una productora amb Magda Timoner, La Interferència, on fem videoclips, documentals, treballs per a museus, arts escèniques i alguna publicitat.

Personalment he fet treballs de docuficció com Wa-Ha (sobre dos amics indocumentats al centre de Barcelona, primer premi al Festivalito 2004), Ba sai luo na (uns amants xinesos perduts durant les festes de Nadal a Barcelona), i darrerament, Have a nice day (un retrat subjectiu sobre una traficant de persones), en fase de distribució.

Els últims anys he treballat en molts tallers de vídeo participatiu per a elParlante, Mobiolak i elMirador Cultural, molts d’ells centrats en l’adolescència i la immigració. En breu s’estrenarà un “western” interpretat íntegrament per persones amb síndrome de Down.

 

Des que Roger la Puente va aparèixer per la nocturna i bulliciosa sala de muntatge del “Boing Boing Buddha” (BTV), esperàvem les seves peces amb curiositat. Wa-Ha, un dels seus primers migmetratges, va ser pioner en un cert tipus de docuficció que després s’ha cultivat sovint a Barcelona, amb més o menys fortuna. Aquesta pel·lícula té escenes memorables de barreja de realitat i ficció que només s’aconsegueixen sabent bé el que es vol i amb la complicitat de tot un equip de rodatge. La seva precoç facilitat per dirigir i fer creïbles  actors no professionals em va recordar el saber fer del primer Harmony Korine, i la seva capacitat per anticipar-se amb la càmera al que succeiria em va semblar sorprenent. A Wa-Ha ja s’albira el gust per les textures, per la pell de les imatges, les interferències electròniques de pantalles o cintes de vídeo.

Veí del Raval barceloní des de fa més d’una dècada, aquest bohemi d’aspecte elegant i de tarannà pacífic, ha estat un testimoni presencial dels canvis urbanístics i de la gentrificació del barri en aquests últims anys, i ha donat suport a algunes de les seves protestes veïnals: contra el violent tancament de l’Ateneu Llibertari del Barri Xino, contra les batudes als bars del mític carrer de Robadors, etc. També ha documentat de primera mà la vida d’aquests carrers de població heterogènia i canviant, i ho ha fet d’una manera valenta, bella i honesta. La seva obra és el testimoni del desordre inevitable de les grans aglomeracions urbanes i de la seva vida subterrània, social i emocional; de la bella sordidesa del món digital i globalitzat en què hem de viure i que obliga l’individu a reordenar imatges soltes, fragments inconnexos de diferents llocs i cultures, per crear amb ells una llar mental. La capacitat desigual de moure’s de les persones -la impossibilitat de creuar una frontera, una tanca, una porta…, o la possibilitat de viatjar per plaer a l’altra punta del globus en poques hores- és un dels absurds moderns que queden retratats al treball de la Puente.

Les imatges, com diu Errol Morris, “funcionen a tants nivells diferents i signifiquen coses tan diferents per a gent diferent… Són obres d’art? Són fotografies documentals? Poden ser ambdues coses? En quina mesura pot interferir un fotògraf en una escena abans que deixi de ser una foto documental? Quan es traspassa la línia?” (Errol Morris, Believing is seeing). El mateix passa amb la imatge en moviment, i la Puente sap donar a les seves pel·lícules aquesta ambigüitat significativa. Algunes de les seves peces tenen un xic d’allò que anomenem “etern directe”, l’efecte màgic que tan poques vegades s’aconsegueix i que nosaltres buscàvem per a “Gabinete de crisis”, programa en què també va col·laborar.

Roger la Puente sembla un aventurer del segle XIX, i en la seva obra es percep aquest caràcter. Té una curiositat contagiosa pels assumptes que toca, pels llocs que visita, i una clara empatia pels seus personatges, a vegades maltractats. El que el converteix en un autor cosmopolita no són els seus viatges i estades a l’Àfrica, la Xina, Llatinoamèrica, etc., ni les misterioses imatges que ha sabut captar i muntar estupendament d’aquí i d’allà, sinó més aviat una manera de tractar igual tothom, amb la mateixa desimboltura i correcció amable, sense importar-ne l’aparença, la raça, la religió o l’extracció social. Per això aconsegueix aquesta entrega dels seus col·laboradors en els projectes. Confiem que aviat ens deixi veure la seva última feina i, sobretot, que en pugui fer moltes més en el futur, del mateix interès a què ens té acostumats.

Félix Pérez-Hita (Realitzador i crític cultural)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>