nov, 2014: Los Ingrávidos

  • Los Ingrávidos Infrarrojo/ Reclamos de la tierra - (4:19)

    Després de la matança esdevinguda el 18 de maig de 1967, perpetrada pel govern mexicà contra professors i camperols a la Costa Grande de Guerrero, el professor rural Lucio Cabañas Barrientos inicia un dels alçaments armats més importants de Mèxic, la repercussió i actualitat del qual s’eleva avui dia amb la força d’un volcà en erupció.

  • Los Ingrávidos Abecedario/ B - (4:55)

    Un cinema tirotejat. La relació que té un tiroteig amb la imatge esdevé un xic diferent; el cel·luloide ja no suporta la representació d’un tiroteig a 24 quadres per segon, ja sigui actuada o documentada, sinó que el cel·luloide n’és el portador directe, l’afectat, el tirotejat en cada fotograma. Ja no és la superfície llisa on s’imprimeix l’acció en 24 quadres sinó la superfície afectada, que en cada fotograma suporta la realitat que són temps dolents per al cinema. Cal posar en trànsit el cel·luloide fent-li patir la sonoritat a la pròpia carn.

  • Los Ingrávidos 2 de octubre/ Lejos de Tlatelolco - (4:05)de Tlatelolco - (4:05)

    Recorda la matança organitzada pel govern de Mèxic el 2 d’octubre de 1968 als voltants d’un complex familiar contra una joventut estudiantil desarmada, que brandava com a única defensa la seva politització, la utopia. La imatge de la plaça històrica i precolombina de Tlatelolco i el seu actual complex familiar es contraposa amb la veu en off que es pregunta: qui, qui va perpetrar això?, i deixa oberta una altra pregunta: qui és el responsable del silenci?, qui continua ordenant-lo? La singular acusmatització* del pla sonor indica una veu per a la qual continua distant un esdeveniment impossible d’interioritzar; un esdeveniment que en la seva llunyania no acaba d’estrangeritzar la narració d’un succés que no havia d’haver succeït.

     

    *Nota: “acusmatització” és un terme que s’utilitza en llenguatge audiovisual per fer referència a la separació o dissociació entre l’objecte sonor i la seva font, en el moment en què desvinculem premeditadament el so de la font que el genera, com es fa en aquest vídeo.

  • Los Ingrávidos Falso movimiento - (1:43)

    Forma part de la sèrie que porta com a títol Intervenciones. Falso movimiento és una crítica al govern i la pramilitarització.

  • Los Ingrávidos Francotirador/ La mirada cautiva (1:17)

    Entre la mirada sotjadora d’un franctirador i la contemplació expectant del camerògraf documentalista s’instal·la una esquerda on queda sospesa una mirada evanescent, que no pertany ni a l’un ni a l’altre. La mirada captiva resplendeix amb el seu monòleg interior en el mateix instant que desapareix. Una mirada que s’instal·la en els no-llocs que emergeixen de les batalles contínues, de les guerres inacabables.

  • Los Ingrávidos Abecedario/ Q - (7:26)

    Fa avançar la nostra mirada al voltant de les restes, la preparació i l’emergència d’una kermesse, festa popular a l’aire lliure on es reivindiquen la música i les danses, una celebració que marca l’inici d’una commemoració, la independència de Mèxic, però també de la Revolució Mexicana. No obstant això, l’atmosfera de somni, d’adormiment, evoca la presència d’una certesa cada cop més aguda, cada cop més concreta, que som davant les restes, les sobralles, les desferres de la celebració. La Independència i la Revolució es dispersen en el somni d’una borratxera.

  • Los Ingrávidos Zapatista/ Música en el vientre - (8:41)

    L’1 de gener de 1994 l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) irromp amb la violència d’un nou esdeveniment, la crida a una necessària transformació política i a una vida que emergeix des de l’interior de la terra. El toc de campanes ja no és únicament la convocatòria a un aixecament popular, és una crida que convoca l’origen, l’aigua primigènia, el ventre sempitern des d’on la vida clama vida.

  • Los Ingrávidos Abecedario/ R (12:09)

    Aquesta obra estén un pont entre l’experiència sensitiva i inhumana de la terra i la percepció humana que s’integra progressivament en la immanència del moviment aleatori de la natura. Una odissea perceptiva, els precedents de la qual són a Itinéraire de Jean Bricard (Straub-Huillet) i La région centrale (Michael Snow).

  • Los Ingrávidos Soldadera/ Percusión visual - (5:50)

    Un personatge conceptual que es retalla de l’interior de la Revolució Mexicana, una militant armada que no deixa de percebre la immanència d’una vida en l’exterioritat dels passatges pels quals transita i en els quals esdevé una singularitat que emergeix de l’esdeveniment: la vida immanent d’una soldadera. Per últim, ens posa en contacte amb el bategar del camp a Mèxic, com una cascada de colors i de maneres de caminar, en les passes d’una dona que reivindica la seva veu en la lluita que no té fi.

  • Los Ingrávidos Entropia blanca. Díptic / Abecedario X,Y (57:06)

    [Audiovisuals només per a exhibició en línia]

    Constitueix una cartografia audiovisual que fa visible una de les diverses conseqüències lamentables de la infame política migratòria nord-americana. El film sorgeix de la necessitat de fer visibles uns esdeveniments que a poc a poc queden difuminats per la burocràcia internacional.

    Forma part d’un treball serial que pretén reassignar a cada lletra de l’abecedari una funció audiovisual que penja d’un imaginari col·lectiu singular.

     

  • Los Ingrávidos Entropia blanca. Díptic / Hipertermia (29:25)

    [Audiovisuals només per a exhibició en línia]

    És l’efecte de l’entropia blanca que desprèn Abecedario/ X,Y sobre el cel·luloide. L’entropia es troba o es calcula derivant i integrant l’energia que introdueix el caos en un sistema tancat. L’energia que no es recupera introdueix el desordre.

     

 

Tots els focs el foc

… la veritat, la mare de la qual és la història, èmula del temps, dipòsit de les accions, testimoni del passat, exemple i avís del present, advertiment de l’esdevenidor.

 Pierre Menard, autor del Quijote, primera part, capítol IX

 

Nou peces soltes per a una màquina de guerra externa a l’aparell d’Estat. Multiplicitat pura, de mesura difusa, exterioritat confirmada per la mitologia, la fabulació, el drama, les festes i l’infrarealisme. Irrupció del que és efímer i potència de metamorfosi. Enfront de la mesura, esgrimir un furor; enfront de la gravetat, una celeritat; enfront del que és polític, un secret; enfront de la sobirania, una potència; enfront de l’aparell, una màquina.

Peces soltes per posar de manifest una altra justícia, de vegades d’una crueltat incomprensible, però de vegades també d’una pietat desconeguda. Sobretot posar de manifest altres relacions, ja que tot s’intercala en relacions d’esdevenidor, en comptes d’efectuar relacions binàries entre «estats»: tot un esdevenidor-animal del guerrer, esdevenidor-volcà del poble que falta.

Les 9 peces evoquen una guerra que ha de venir, però no es tracta d’una guerra institucionalitzada, regulada, codificada, amb un front, una rereguarda i les seves batalles. Al contrari, és una guerra sense línia de combat, sense enfrontament ni rereguarda; en última instància, una guerra sense batalla: pura estratègia.

El que reanima l’estratègia és una multitud de preguntes sota una forma precisa que interroga el temps d’una acció difusa, ja passada i que encara ha d’arribar, d’un foc que suscita totes les figures incompletes de si mateix. Una proliferació de preguntes que interroguen:

Què ha passat perquè un volcà reclami una guerra per venir amb la veu singular de les multituds i del poble que falta? [Infrarrojo/Reclamos de la tierra]

Què ha pogut passar perquè el cel·luloide i el seu ritme es trobin fora de les seves frontisses, i el delicat fílum de la imatge es vegi contínuament tirotejat, evidenciant la seva originària i precària materialitat, no per això menys bella? [Abecedario/B]

D’on emergeix l’altra, estrangera veu neutra que fa llegible i audible un infame esdeveniment que el costum i la tradició han interpretat una vegada rere l’altra fins a deixar-lo sense contingut? [2 de octubre/Lejos de Tlatelolco]

Què ha passat perquè sigui possible entreveure, enmig de la propaganda governamental, una altra violència, la d’una ingent màquina de guerra que creix a l’interior de la «imatge amigable» que l’aparell de l’Estat vol donar de si mateix? [Falso movimiento]

Què captura la mirada en l’instant en què és suprimida? [Francotirador / La mirada cautiva]

Què ha passat perquè el silenci d’una lletra transformi una festa en una dansa contínua d’ombres esgotades, de vestigis de celebració? [Abecedario / Q]

Què ha passat perquè una ingràvida percepció s’obri pas entre les atzaroses rotacions i mitologies incinerades? [Abecedario / R]

Què ha pogut passar perquè a l’ombra del foc devorador insistim a reivindicar la pertinença de certes armes a la immanència d’una vida, màquina de guerra oscil·lant i exterior a l’aparell d’Estat, percepció fractal d’una soldadera i una zapatista que ja han estat i que, no obstant, no han tingut lloc? [Zapatista / Música en el vientre) [Soldadera / Percusión visual]

Finalment, malgrat tota reivindicació, és precís participar del risc de patir el temps com una forma pura de la destitució. Litigar el cel·luloide com a superfície no límpida ni llisa. Cos afectat i perseguit pels forats singulars de l’entropia. Descarrilar els 24 fotogrames per mostrar que cada engrama suporta l’encarnació del Temps i la Idea en la seva forma menys amigable. Fer reptar el cel·luloide i mobilitzar-lo amb el pols descoratjador del perill. Afegir-se a les runes que contempla l’Angelus Novus i assignar al detritus el seu estatut d’evidència transitòria. Repetir breument l’exemplaritat dels incendis d’Alexandria i de la Cineteca Nacional de Mèxic, fer que l’instant d’un perill, d’una fulguració, revelin el destí no parcial de la memòria.

 

Col·lectiu Los Ingrávidos, Mèxic 2014

Web del colectiu:  http://losingravidos.com/

 

Som el que deshabita des de la memòria. Tropell. Estampida. Immersió. Diàspora.  Un forat a la butxaca. Un fantasma que es nega a deixar-te. Nosaltres som aquesta invasió. Un cos fet de murmuris. Un cos que no apareix, que ningú no vol anomenar.

Aquí tots som llimbs.

 

Hi ha alguna temàtica, enfocament o intenció comuna que emparenti les peces que heu seleccionat per a aquest programa? Què implica la barra separadora en els títols?

Més que establir una relació de parentiu entre les peces del programa, ens interessa plantejar o suscitar l’interrogant sobre les condicions de la seva emergència, unes circumstàncies que motiven la coexistència i el desenvolupament de diferents dispositius audiovisuals en la concepció del foc, els aixecaments armats i les resistències populars que sorgeixen per contrarestar la progressiva intervenció militar i la carrera armamentística que han devastat Mèxic aquests últims anys. Els diversos dispositius proposats intenten contrarestar la representació hegemònica de la violència.

L’ús de la barra separadora reprèn la idea d’Harun Farock de diferenciar la forma i el contingut dins d’un dispositiu o règim audiovisual, al mateix temps que estableix el principi de la seva síntesi. Per exemple, a Infrarrojo / Reclamos de la Tierra la forma audiovisual ve determinada per una imatge filmada en infraroig, mentre que el tema auditiu estableix la intenció de denúncia i reclam que, finalment, genera el sentit heurístic de la peça. Voldríem assenyalar que existeix també una ressonància respecte del terme Infrarrojo que, lluny d’esgotar-se en un àmbit purament tècnic (una presa feta en infraroig), implica la forma com es classificava l’aixecament armat dirigit pel mestre rural Lucio Cabañas Barriento: “Infrarrojo”.
Evidentment, un motiu que poble molts dels vostres treballs és la violència, tant en el pla sonor com en el pla visual, però aquí d’una manera metafòrica, a través d’una erupció volcànica o de la destrucció del fotograma.

La representació hegemònica de la violència parteix d’un supòsit lamentable: el so ha de ser subsumit en la imatge. El funest corol·lari que es desprèn d’aquest règim audiovisual és que el discurs sonor oficial només pot tenir preeminència sobre la imatge quan es tracta de fer llegible per a un «espectador ideal» el «contingut real» que suposaria qualsevol imatge. A contrapèl d’aquest supòsit atroç, les nostres peces parteixen de l’heterogeneïtat i l’autonomia existents entre la imatge visual i la imatge sonora. Aquesta determinació resulta fonamental per poder elaborar les diferents relacions possibles entre imatge i so, relacions que esdevenen paradoxals i que compliquen el domini perceptiu de l’espectador.

 

Parla’ns del títol que heu donat al programa, Todos los fuegos al fuego, i del nom  del vostre col·lectiu, Los Ingrávidos.

El títol del programa està en línia amb el conte homònim de Julio Cortázar. El que ens interessa és evocar la simultaneïtat que estructura el relat de Cortázar i que ens permet modular la construcció dels dispositius audiovisuals sota el motiu dels aixecaments armats, la violència i la potència destructiva del foc. El nom del col·lectiu, Los Ingrávidos, ens motiva a reivindicar el caràcter fantasmal del so i de la imatge auditiva, la subtilesa que impregna les veus i els sorolls flotants, heterogenis i irreductibles a una corporalitat recognoscible. Un cúmul corporal que només apareix en la iridescència de la destrucció de les superfícies visuals.

 

En el vostre manifest feu servir una citació de Jonas Mekas. Sentiu que el seu cinema us ha influït?

No només el seu cinema, també els seus escrits, els seus diaris. La manera com pensa i fa cinema, des de l’interior d’una batalla constant contra l’hegemonia audiovisual, ens anima a continuar i a resistir.

 

Col·lectiu Los Ingrávidos, Mèxic 2014-10-02

Inaugurant el nou camí de Pantalla CCCB, presentem el col·lectiu Los Ingrávidos, tres joves videoartistes afins al grup literari dels Infrarealistes (Bolaño i Papasquiaro), amants de la precarietat, del que mai acaba de dir-se.

Als seus vídeos, hi ha coses que no són ni signifiquen el que semblen. L’obra dels Ingrávidos és, de vegades, una obra d’un contingut polític dens, centrada en la societat mexicana, sempre tan complexa. El seu univers el constitueixen arbres, rius i camps, o camperols i festes populars; però també espais buits de llocs on hi ha hagut execucions, incendis en guarderies, volcans en erupció, àudios de sicaris que enregistren les seves matances. Entre els seus temes hi ha la repressió desmesurada de les protestes populars, la immigració, la manipulació dels grans mitjans i les execucions diàries que competeixen en una sagnant espectacularitat.

Hi ha coses que mai han estat fàcils de representar amb justícia, coses desconegudes en algun sentit, inabastables. Potser, per desgràcia, són les que es representen més sovint i pitjor al món: la violència, el sexe, la mort, la felicitat… Coses difícils perquè l’intent d’una representació exigent, no trivial, sempre queda curt, sense saber ni tan sols en quin sentit. Los Ingrávidos són conscients de l’abús general d’aquesta representació banal, i volen fer pensar amb les seves imatges.

«Volem generar un estat de qüestionament en l’espectador, que es pregunti què ha passat. Volem que aquestes lluites, aquestes resistències, no caiguin en l’oblit». De vegades juguen amb el contrast entre imatges abstractes i veus que provenen o parlen de coses horribles, amb músiques que sembla que convidin a la reflexió. «Televisa fa emmalaltir l’ull de l’espectador –diuen–, el converteix en un espectador passiu». També els interessa la materialitat de les imatges, els seus diferents suports i un tipus de narració, quan n’hi ha, allunyada de les seves formes convencionals.

Desconstrucció de les imatges enganyoses dels grans mitjans còmplices dels governs de torn, desmuntatge de tot el que hi ha darrere de la seva retòrica manipuladora, un intent de fer sortir a la llum la veritat de les seves mentides. L’ús d’enregistraments del passat té com a objectiu reactivar certs discursos polítics, actualitzar-los. Contra la suposada neutralitat de les imatges, sempre travessades per alguna ideologia, Los Ingrávidos intenten connectar velles injustícies amb el present.

 

Félix Pérez-Hita [Realitzador i crític cultural]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>