VENÍ
Vení és un estudi de disseny gràfic i animació format per Fran Asensio i Gabriela Ovando. L’estudi va néixer el 2011 a Madrid, arran de la necessitat de crear conceptes i creativitats molt més properes i amables per als nostres clients. En aquests cinc anys hem crescut, evolucionat i experimentat amb nous llenguatges visuals. A començaments del 2014, ens vam mudar a Ciutat de Mèxic per seguir alimentant la nostra creativitat i les nostres ganes d’aventura.
D’altra banda, Fran té el seu propi projecte creatiu anomenat Tropical, en què experimenta amb diversos estils i disciplines artístiques. Aquest any ha estat un dels artistes encarregats de presentar el Festival OFFF México 2015.
www.veni.es
«Res no és original. Roba de qualsevol lloc que ressoni amb inspiració o que impulsi la teva imaginació. Devora pel·lícules velles, pel·lícules noves, música, llibres, pintures, fotografies, poemes, somnis, converses aleatòries, arquitectura, ponts, senyals de trànsit, arbres, núvols, masses d’aigua, llums i ombres. Selecciona només coses per robar que parlin directament a la teva ànima. Si ho fas, la teva feina (i robatori) serà autèntica. L’autenticitat és incalculable; l’originalitat és inexistent. I no et molestis a amagar el teu robatori; celebra’l si en tens ganes. En qualsevol cas, recorda sempre el que va dir Jean-Luc Godard: “No és d’on treus les coses; és on les poses.” »
Jim Jarmusch, The Golden Rules of Filming
Als anys setanta del segle XX, alguns corrents artístics com ara Fluxus van apostar per un model d’art inherent a la vida i a alguns fets quotidians. Aquest art deixava d’imitar la vida per convertir-se en la vida mateixa. Darrere d’aquest canvi de paradigma era inevitable que es reconsiderés també el concepte del creador i del procés creatiu. Era pertinent qüestionar-se la idea de l’artista com a geni i, de passada, qüestionar-se moltes altres creences. Creences referents al fons, a la forma, a les influències, a l’autor, al mediador, a l’espectador i a la relació establerta entre tots ells. Cinquanta anys més tard, en ple segle XXI, moltes d’aquestes idees continuen vigents. Les concomitàncies són inevitables i la Història és plena d’ecos perdurables, que es modifiquen constantment amb el pas del temps, però que solen conservar una essència i esdevenen un pòsit inesborrable.
L’art no és només imitatiu, sinó també (i sobretot) interpretatiu, reflexiu i proposicional. Perquè, com va dir Georges Didi-Huberman, “no hi ha cap imatge que no impliqui, simultàniament, mirades, gestos i pensaments. [...] Totes les imatges del món són el resultat d’una manipulació, d’un esforç voluntari en què ha intervingut la mà de l’home.” El que de vegades considerem imitació implica moltes altres coses, que potser no sempre són evidents però que sí són inevitables. Així, aquest art es relaciona sempre amb el seu context, tot i que pot ser extrapolable a d’altres; beu de les circumstàncies que constantment es generen al seu voltant; es relaciona amb altres disciplines i se’n contamina; es veu sotmès a modes, fluctuacions i imposicions de mercat i, tot i això, sobreviu i es reinventa; canvia, evoluciona i es transforma, com la societat que l’ha creat.
Les declaracions de Jim Jarmusch que encapçalen aquest text feien referència a la realització cinematogràfica, però podrien ser extrapolades a altres àmbits, com ara a la literatura, les arts visuals o al disseny. En els vídeos de l’estudi de disseny gràfic i animació Vení podem veure aquest gust per la contaminació interdisciplinària. Per una banda, a través d’una resolució formal que barreja diverses tècniques d’animació digital, 3D, collage o apropiacionisme. Per l’altra, mitjançant l’ús d’un imaginari basat en la cultura popular (EL ABC de México), el cinema (VOS, Half, Life, Love, Beyond the Grave, Guapa-guapa), la música pop, els anys vuitanta, la reinterpretació dels llibres de viatges (Puerto escondido, Houston, En Baja), o fins i tot els fenòmens paranormals i la màgia low-cost que no amaga els seus mecanismes de funcionament (els crèdits de Cook Book Magazine, Alquimia, Un año con Vení). Uns vídeos en els quals la creativitat recorre a procediments heterogenis i apel·la a l’empatia de l’espectador utilitzant iconografies de la quotidianitat tan integrades en el nostre dia a dia.
Marla Jacarilla (artista visual i escriptora)
