L’heterogeneïtat que caracteritza l’obra de Jonathan Cremades ens pot donar una pista sobre quins són alguns dels seus interessos: la música, el videoclip, el collage i el treball amb la mescla de formats, l’experimentació visual, el found footage o la interrelació de mons analògics i tecnologies digitals..

A Arrebatado (2013), Cremades homenatja Iván Zulueta, i ho fa mitjançant l’apropiació i reinterpretació d’algunes imatges d’Arrebato, la pel·lícula més representativa del cineasta. A Arrebatado¸ les modificacions en el color i l’ús de les pauses, les rítmiques repeticions visuals o la utilització de la música creen un procés mitjançant el qual la narrativa esdevé cada cop més abstracta i el focus d’atenció es desplaça cap als aspectes més formals de l’obra. I és així que converteix la imatge fílmica en un videocollage que insta a reflexionar sobre la naturalesa de les imatges, com ja ho feia originàriament -tot i que d’una manera ben diferent- la pel·lícula de Zulueta.

A Arrebatado, el ritme de les imatges acompanyades d’un so persistent provoca un crescendo que esdevé una catarsi a la manera d’una íntima confessió cinèfila. Confessió que, fins a cert punt, també trobem a Antonio en 8 mm (2009), documental que l’autor dedica al seu avi, del qual només és capaç de reconstruir un record mitjançant fotografies o vídeos, i a qui no pot evocar directament ja que va morir quan ell només tenia cinc anys. Cremades comença la seva obra amb aquesta confessió: no pot recordar l’avi. No en pot recordar la veu, ni la cara, ni els gestos. L’abundant material en super-8 que va enregistrar Antonio durant anys apareix en pantalla juntament amb algunes velles fotografies, i ens dóna una pista dels possibles nexes d’unió entre ell i el seu nét Jonathan: l’afició (o més aviat l’obsessió) pel cinema, per capturar la realitat, controlar el temps, alentir-lo i fins i tot parar-lo a voluntat.

Cremades reconstrueix la història del seu avi a partir de diverses imatges, de retalls de la quotidianitat fotografiats amb una vella càmera i d’anècdotes explicades pel seu pare. Hi tenen cabuda les reminiscències d’una càmera capaç tant d’evocar fantasmes com de vampiritzar aquells que es converteixen en objectiu; els que per fi es rendeixen i es resignen a mirar-la de cara. L’aparició d’una capsa vella plena de rotlles de super-8 és l’origen del retrat que fa Cremades del seu avi i Antonio en 8 mm esdevé així un doble diari, personal i metacinematogràfic, ja que les relacions que els protagonistes estableixen amb el cinema i la imatge delimiten, d’alguna manera, els seus propis vincles amb el món i amb els qui els envolten.

Però el vídeo experimental, el collage cinematogràfic o el diari fílmic no són els únics interessos de l’autor. Defensor de la llibertat creativa que deriva de la música, Cremades és autor d’obres com el videoclip per a la cançó Ambición (2015), del grup Aullido Atómico, en què, mitjançant l’ús de la rotoscòpia i acolorint a mà més de dues mil fotocòpies en blanc i negre, aconsegueix transmetre la frescor i el dinamisme de la cançó. Utilitza llàpissos i retoladors, com els que fèiem servir de petits quan encara no teníem por de sortir-nos dels marges en aquells llibres per colorar als quals vam dedicar tant de temps en la nostra infantesa.

Marla Jacarilla (artista visual i escriptora)