ago, 2016: Alberto Bougleux

  • Alberto Bougleux Ciudad Migrante

    2015, 7’18” (fragment)

    Un fotògraf empapera un seguit d’espais anònims de Barcelona amb centenars de retrats dels seus habitants. En les instal·lacions s’hi encreuen les mil històries dels emigrants de la ciutat. Lluny de la retòrica de l’emergència, Ciudad migrante desvela l’ànima irreductiblement mestissa d’una gran metròpoli del sud d’Europa i s’endinsa en un futur d’integració que ara ja és present.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    Fotografies i instal·lacions urbanes: Joan Tomás

    Durada: 75 min

    Producció: Martín Habiague/Mescladís

    DOCField Barcelona 2015.

    www.dialogosinvisibles.wordpress.com

     

  • Alberto Bougleux Ten hours from home

    2015, 3’34” (fragment)

    Set històries d’immigrants de Bòsnia, Ucraïna, el Marroc, la Índia i les Filipines rodades a Àustria, Ucraïna, Espanya i el Regne Unit, i que aporten nova llum sobre la Unió Europea com a encreuament d’identitats transnacionals.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    durada: 35 min

    Producció: European University Institute

    País: Itàlia

    Emès a Sky Reteconomy (Itàlia), 2015.

  • Alberto Bougleux El último día

    2014, 7′ (fragment)

    El relat de l’escola de l’illa d’Alicudi, probablement la més petita d’Itàlia i potser d’Europa. La història de Teresa, mestra de Milà, que en va fer la missió de la seva vida; les aventures dels seus tres últims i imprevisibles alumnes, ara al llindar de l’adolescència. En el microcosmos de l’illa, una meditació sobre el final de la infantesa i el sentit últim de fer escola.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    Durada: 52 min

    País: Itàlia

    Producció: Museu del Cinema de Stromboli

    Visioni Italiane (Premi del Jurat) 2015, SalinaDocFest 2015(documental inaugural).

    www.alicudischool.tk

  • Alberto Bougleux The Island

    2013, 15′

    En una petita escola del sud d’Itàlia, el director decideix un dia cedir a la comunitat local d’immigrants marroquins una sala per reunir-se i resar. Des d’un racó remot de la Mediterrània, aquesta és una història única d’integració amb una forta càrrega contra la islamofòbia.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    País: Itàlia

    Producció: ZaLab, Museu del Cinema de Stromboli, Fundació Soros

  • Alberto Bougleux El retratista

    2013, 3’08” (fragment)

    Una escola rural republicana dels anys trenta. Descriu un món perdut vist amb els ulls d’uns nens que aprenen a escriure. La utopia d’un mestre truncada per la guerra i la dictadura. Un relat oblidat que reapareix a l’altra banda del mar.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    Idea original i recerques: Sergi Bernal

    Durada: 52 min

    País: Espanya

    Biografilm Festival 2014, Memorimage 2014,  Festival Internacional de Cine de los Derechos Humanos de Buenos Aires 2015.

    DVD: Editorial Blume.

    www.elretratista.tk

  • Alberto Bougleux Something for Tomorrow

    2012,  3’06” (fragment)

    Rodada a Espanya, França, Itàlia i Grècia, Something for Tomorrow aborda el tema de la ciutadania europea en un moment de crisi, i explica nou històries de ciutadans mòbils.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    Durada: 35 min

    Producció: Moveact

    Projectada al Parlament Europeu, 2013

  • Alberto Bougleux La maga

    2011, 3’23”

    Les memòries visuals i emocionals d’una pintora a l’illa de Stromboli mitjançant les llums i colors del seu estudi, encara intacte vint anys després de la seva mort.

    Direcció, càmera, muntatge: Alberto Bougleux

    Música original: Davide Liuni

    Durada: 7′

    País: Itàlia

    Producció: Museu del Cinema de Stromboli

    www.museodistromboli.it

  • Alberto Bougleux Canción para Amine

    2009, 4’57” (fragment)

    La tragèdia oculta del terrorisme d’estat durant els anys de sang a Algèria (1991-1999) a través de la vida de Nassera Dutour, una mare algeriana que, arran de la desaparició del seu fill Amine, ha dedicat la vida al moviment de les famílies de les víctimes que avui lluiten per la veritat i la justícia.

    Direcció, guió, muntatge: Alberto Bougleux

    Durada: 52 min

    País: Espanya

    Producció: Sodepau

    DocumentaMadrid 2010, Movies That Matter 2010, Festival Internacional de Cinema dels Drets Humans de París 2010.

    www.memorial-algerie.org

  • Alberto Bougleux Vittorio De Seta - The Grammar of Documentary

    2008, 2’16” (fragment)

    En una de les últimes entrevistes de Vittorio De Seta: la poesia i la simplicitat d’un dels grans mestres del cinema italià. Entrevista emesa a la televisió pública italiana en ocasió de la mort del cineasta.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    Durada: 10 min

    País: Itàlia/Espanya

    Producció: Quaderni del CSCI

    Emès a la RAI en ocasió de la mort del cineasta, 2011.

  • Alberto Bougleux Passacaglia

    2008, 4’22” (fragment)

    Un recorregut per la història de Catalunya des del franquisme fins a la transició i el present, a partir d’una biografia en primera persona del pare Cassià M. Just, organista i abat de Montserrat des del 1966 fins al 1989.

    Direcció, càmera, muntatge: Alberto Bougleux

    Durada: 20 min

    Producció: Cerca- Grup de Recerca

  • Alberto Bougleux Libro de familia

    2007, 5’13” (fragment)

    Els actors d’una companyia teatral de Rabat surten de gira pels pobles del sud del Marroc amb un espectacle de sensibilització sobre el nou codi de família, aprovat l’any 2003, però encara desconegut en les zones rurals del país. Mitjançant un intens porta a porta pels carrerons i cases de fang, Naima -infatigable promotora de la companyia-, convencerà les dones per anar a veure un espectacle que tracta sobre els seus drets i el seu futur.

    Direcció, fotografia, muntatge: Alberto Bougleux

    Durada: 20 min

    País: España

    Producció: Desenvolupament Comunitari

Vaig començar a dedicar-me al cinema documental d’una manera gairebé accidental. El 2001 era a punt de llicenciar-me amb una tesi sobre la guerra a Bòsnia i Hercegovina, i uns amics em van proposar passar un hivern a Mostar, al sud del país, encara en ruïnes, per fer un documental sobre les associacions juvenils que intentaven renéixer i superar mitjançant la creativitat les fractures ètniques que havien deixat 3.500 morts a la ciutat. Hi vaig anar amb un amic i una càmera que avui ens semblaria de joguina. Teníem per davant sis mesos, alguns diners, un hivern a quinze graus sota zero en una casa mal rehabilitada per l’ACNUR, una estufa de carbó i un Golf II del 1985 per salvar les muntanyes que ens separaven de Sarajevo i perdre’ns per pistes nevades cap a Goražde de i la República de Sèrbia. Gel, pallers, minarets caiguts, popes esquius, místics de Medjugorje, la memòria de l’última neteja ètnica a Europa… I la llibertat. De conèixer, de preguntar, de perdre’s, de narrar. I de riure’s amb els bosnians fins i tot de les mines.

Després de quinze anys dedicant-me amb tota l’ànima al cinema de la realitat, és clar que d’aquell viatge encara no n’he tornat. El vertigen del que s’ha obert, del camí cap endavant, m’ha arrossegat amb força cap a una discreta part del món a escoltar desenes de vides que s’aboquen a l’obstinat dolor de renéixer. He escoltat el dol de mares als suburbis d’Alger per fills que els foren arrencats dels braços per un estat assassí i dissolts en el no-res. He vist dones analfabetes que viuen en cases de fang i que aprenen a defensar-se de la violència dels seus homes en un teatre improvisat en la pols del Sàhara. He comptat els ossos desenterrats del fons d’una fossa comuna en un turó de Castella i he escoltat la veu d’un home de noranta-cinc anys que recorda com allà hi van matar el seu mestre d’escola. Acompanyat d’un amic he perseguit el fil impalpable de la seva memòria fins a una regió selvàtica que s’aboca al golf de Mèxic, i he anat a explicar-ne la història fins i tot als nens de l’escola més remota de la Patagònia. Aquí a tocar, en la densa ombra dels habitatges anònims d’una capital mediterrània, he parlat amb gent que fuig de la persecució i de l’odi, i que només busca un racó per estimar-se una mica. I, en una petita escola d’una illa perduda, on en part vaig créixer, he conegut nens que fins i tot fan barricades per amagar-se de la vida. Potser és això el que, després de donar tantes voltes, he perseguit, sense ni tan sols saber gaire el perquè: el fil interrogatiu que lliga en cada moment la immanència del dolor i la irredimible necessitat del món de tornar a començar. De la trobada amb aquest enigma sense solució només he intentat salvar-ne l’empremta de l’ull.

www.albertobougleux.com

Vivim en un món prostituït i esponsoritzat del qual gairebé no podem dir ni que sigui nostre, perquè en realitat és només d’uns quants que hi viuen fent la vida impossible a molts altres, amb el risc afegit de condemnar les properes generacions a una vida d’allò més insegura en un planeta malmès. Dues de les eines que més ens calen són l’educació (no n’hi ha prou amb el que en diuen “conscienciació”) i la denúncia social, és a dir el control dels excessos dels poders polítics establerts, dels poders que tenen el monopoli d’aquesta violència que consideren legítima.

Amant de capbussar-se en projectes col·lectius, de posar-se al servei d’anhels que molts éssers humans comparteixen, Alberto Bougleux és un cineasta intel·ligent i sensible, l’obra del qual hauria de ser més coneguda. Ens posa davant d’històries reals, en què intenta comprendre l’altre; històries de vegades tristes, de fugida i de ruptura amb el passat, on, però, s’hi subratlla el caràcter de renaixement que tenen a voltes, i que dóna alè i confiança a qui es troba en situacions d’aquesta mena. La seva és una mirada respectuosa, serena i reflexiva sobre “desenes de vides que s’aboquen a l’obstinat dolor de renéixer”.

En els seus documentals treballa amb guions oberts, atent a allò que passa durant la gravació, a què demana el context, utilitzant la seva càmera (Bougleux és un càmera excel·lent) com a instrument de recerca. Pel que fa a l’estètica, fa seva la metàfora del sicilià Vittorio de Seta (autor d’una de les pel·lícules més boniques de pastors, Banditi a Orgosolo, del 1962, la seva primera obra): que la poesia, la bellesa de la pel·lícula és com la sal, que conserva bé els aliments, el contingut. (Tot i que sabem que no hi ha veritat ni bellesa eternes, que totes dues són històriques i que hi ha èpoques en què, com deia Valéry, “Virgili no serveix per a res”).

En el moment del muntatge la seva formació musical li permet estructurar el que ha gravat com si fos música o, com diu ell, utilitzant els elements i personatges de la pel·lícula com “una orquestra d’instruments involuntaris”. Bougleux ha digerit bé tot el cinema que va veure a la seva Bolonya estudiantil i ha aconseguit un estil serè que invita a reflexionar i a sentir empatia pels personatges.

En el seu treball hi ha una gran preocupació per l’educació (El último día o La isla en són un bon exemple), però no d’aquella que tracta -enganyosament- d’educar les masses, sinó de la que parla de la gent per a la gent. “¡La educación del niño-masa! Ella sería, en verdad, la pedagogía del mismo Herodes, algo monstruoso”, com deia el Juan de Mairena d’Antonio Machado. El problema de la identitat (religiosa, cultural, nacional, ètnica, etc.), de la necessària convivència entre diverses identitats en l’actual món globalitzat, és una de les qüestions més complicades de gestionar i més urgents en aquesta època accelerada que ens ha tocat viure. Com diu la professora de La isla (2013): “Donar un espai significa obrir possibilitats de socialització, d’intercanvi, de diàleg, de construcció d’alguna cosa…”. També caldria donar més espai a treballs com els d’Alberto Bougleux als mitjans de comunicació generalistes. Algunes de les seves obres, fetes amb una delicadesa especial, no han d’envejar res a d’altres molt celebrades en el documentalisme espanyol recent.

Félix Pérez-Hita (realitzador i crític cultural)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>