abr, 2015: Anita Serrano

  1. Obra
  2. Presentació
  3. Entrevista
  4. Opinió
  • Anita Serrano Barcelona: a Portrait of the City

    2014 | 5′ 40” | Vídeo | HD

    Realització, so i muntatge: Anita Serrano
    Footage: Imatges filmades de YouTube

    Un retrat de la ciutat de Barcelona.

  • Anita Serrano Weak or No Signal

    2013 | 5′ 28” | Vídeo | HD

    Realització, so i muntatge: Anita Serrano
    Footage: Imatges filmades de la televisió

    Mirant la televisió durant una setmana a través d‘una videocàmera.

    Preguntant-me quina és la font de la qual emanen més imatges en la meva vida quotidiana, enregistro durant una setmana directament de la televisió amb una càmera digital: notícies, anuncis, els reality shows, documentals, xous, sèries… La pantalla de la càmera de vídeo actua com un filtre que em permet modificar el meu punt de vista com a espectadora. Reorganitzo els materials per a documentar la setmana en qüestió a través dels continguts gravats i seleccionats, mentre descomponc i analitzo les imatges i el mitjà.

  • Anita Serrano A Life in Technicolor

    2013 | 9′ | Vídeo | DV-PAL

    Realització, so i muntatge: Anita Serrano
    Footage: Imatges filmades de la televisió de la pel·lícula The Quiet Man

    Remuntatge d’una pel·lícula després d’un estranyament televisiu.

    En una sessió de zàping trobo una escena d’una famosa pel·lícula, insertada a la manera d’un collage entre una notícia i un anunci, recontextualitzada, despullada de les seves possibles justificacions narratives originals. Treballo reeditant la pel·lícula d’acord amb l’impacte produït per l’escena vista a la televisió mentre feia zàping.

  • Anita Serrano An attempt to describe myself in a minute

    2013 | 1′ 53” | Vídeo | HD

    Realització, so i muntatge: Anita Serrano

    Un possible autoretrat.

  • Anita Serrano Había una vez un pueblo

    2012 | 43′ 12” | Vídeo | HD

    Realització, so i muntatge: Anita Serrano
    Producció: Cal Gras, Residència d’artistes (Avinyó, Barcelona)

    Había una vez un pueblo és un viatge per la transformació urbana d’un poble de Catalunya amb un grup de dones grans de la localitat. Planejada com un arxiu, la pel·lícula és un collage visual i sonor que explora els intersticis en els quals la memòria pren forma a través del procés de recordar.

    La pel·lícula és el resultat d’una residència artística a Cal Gras (Avinyó, Barcelona). Durant un mes vaig compartir receptes de cuina amb el grup de dones grans per a despertar els seus records:

    “ […] no vaig trigar a dur maquinalment als meus llavis una cullerada de te, on havia deixat que s’estovés un tros de magdalena, però en el mateix instant en què el glop barrejat amb molletes de pastisset va tocar el meu paladar, em vaig estremir, atent a l’extraordinari fenomen que passava dins meu. [...] I tot d’una ha aparegut el record: aquest gust era el del bocinet de magdalena que [...] m’oferia la meva tieta Léonie després d’haver-lo sucat en la seva infusió de te o de til·la. [...] I així que vaig haver reconegut el gust del bocí de magdalena sucada amb la til·la que em donava la meva tia [...] la vella casa grisa sobre el carrer, on era la meva habitació, va venir com un decorat de teatre [...] i la bona gent del poble, i les seves casetes i l’església i tot Combray i els seus voltants –tot això que anava prenent forma i solidesa– va sortir, vila i jardins, de la meva tassa de te.”

    A la recerca del temps perdut. Pel camí de Swann, Marcel Proust, 1913

 

Anita Serrano. Visc i treballo a Barcelona

Realitzo peces experimentals a partir de materials de diferent índole, ja siguin propis o aliens: sons, pel·lícules, revistes, postals, mapes, diaris, fotografies, objectes, jocs, converses, records, etcètera.

Treballo en el món audiovisual –videogràfic, cinematogràfic, d’animació, d’imatge en moviment– com un espai textual on puc assajar diferents narratives a partir d’aquests materials heterogenis.

M’interessen els relats subjacents o que se’n desprenen, les seves característiques formals, els llenguatges que els construeixen, la seva procedència, els contextos on els trobo, els imaginaris que projecten, com es reben, la possibilitat de combinar-los i de tornar a dotar-los de significat mitjançant el muntatge, de desestabilitzar-ne el sentit original i de proposar altres possibles lectures.

He estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i Animació al Fak d’Art Institute.

 

http://anitaserrano.net

 

ANITA SERRANO

 

Anita Serrano presenta aquí una mostra de la seva variada obra, crítica i reflexiva. Malgrat que ha estudiat animació, es declara més afí a l’aspecte sonor que al visual, per la capacitat que té el so de despertar la nostra imaginació. Aficionada a enregistrar i col·leccionar paisatges sonors, algunes peces seves parteixen d’aquests arxius d’àudio, cosa que no és gaire habitual en el món del vídeo. Aquest tipus d’artistes poden sorprendre per la importància paral·lela que donen al so, mai subordinat del tot a les imatges, mai únicament al seu servei. És el cas, entre d’altres, del seu Retrat de Barcelona, als antípodes dels retrats oficials de la ciutat (vegeu el vergonyós videoclip que va dirigir José Corbacho, Living Barcelona), que neix d’una composició sonora i recorda en la seva forma algunes tàctiques del col·lectiu Los Ingrávidos, que va ocupar no fa gaire aquesta Pantalla CCCB. Peces que tenen un altre tempo del que ens ofereix el cinema comercial, per no parlar de la televisió.

L’obra d’Anita Serrano és un bon exemple de la varietat d’influències sense jerarquia a les quals estan obertes les noves generacions (incloent-hi el batibull de l’omnipresent televisió, que ens ha acompanyat des de la infància). Però, com a fidel espectadora de les pel·lícules que es projecten a Xcèntric, tendeix a les cinematografies experimentals i una mica allunyades del centre. El cinema d’apropiació té lloc en aquesta mostra de la seva feina, amb un John Wayne milhomes com a protagonista (potser l’actor de Hollywood que més detesto), un treball creatiu també influït per la literatura (Serrano cita afectuosament Georges Perec). Escoltar la realitat gravada és “quasi com llegir un llibre”, diu.

L’atzar biogràfic és un altre motor de la seva obra i algunes peces mostren un interès per l’àmbit domèstic i un cert narcisisme light que comparteix amb altres realitzadors audiovisuals. En l’entrevista, Serrano cita l’obra de Pierre Schaeffer i Hildegard Westerkamp com a inspiració dels seus muntatges sonors, artistes-teòrics també interessats en els problemes de la pol·lució acústica. (Jo he somiat que una petita guillotina instal·lada en un cotxe –com el ressort d’un mag– tallava els braços d’un conductor massa afeccionat a tocar la botzina… botzina que resultava que era la que em va despertar d’aquell somni).

Hildegard Westerkamp escriu: “Fins ara has estat aïllant els sons els uns dels altres, i coneixent-los com a entitats individuals. Però cada so és part d’una composició ambiental més àmplia. Així que torna a acoblar-los i escolta’ls com si estiguessis escoltant una peça musical interpretada per diversos instruments. Sigues crítica i decideix si t’agrada el que escoltes.”

Serrano tracta en els seus vídeos de l’efecte sobre el nostre imaginari de la contínua exposició a pantalles i imatges creades i recreades, a sorolls i músiques fragmentades, de la seva influència en el món actual. Potser aquesta saturació d’imatges que patim ens està assecant la imaginació. Es diu sovint que “una imatge val més que mil paraules”, però, i ho hem dit altres vegades, no hi ha cap imatge que digui això tan simple d’una manera tan senzilla. Tampoc no oblidem que el poder evocador de la música i dels sons, o de les olors, és incomparablement més gran que el de les coses que entren per la vista, el sentit més vinculat a les anomenades facultats superiors. Perquè no només es viu d’aquestes facultats.

 

Félix Pérez-Hita (realitzador i crític cultural)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>