jun, 2015: Michel Goossens

  • Michel Goossens Exit

    Barcelona, 2011-13
    16 min, RED One 4K, 1:2.35
    Actors: Timothy Gibbs, Lilliana Cabal

    Al curtmetratge Exit, una dona es desperta en un lloc desconegut amb un home assegut al costat del seu llit. Aquest li explica que acaba de morir i que ara haurà de desfer-se de la seva identitat terrenal per seguir endavant. Exit és un drama surrealista que explora les nostres afeccions a la vida, la tendència a externalitzar les emocions en moments d’estrès i la nostra percepció de la realitat.

  • Michel Goossens Ego

    Espanya, 2013
    4 min, HD 1:2.35,
    Actriu: Ana Manzanedo

    És una expressió de la diversitat de personalitats que formen el nostre complex jo i el superego dominant.

  • Michel Goossens Grief

    Espanya, 2013
    4 min 28 s, HD 1:2.35
    Actriu: Ana Manzanedo

    Una dona brega amb els records intrusius d’un passat que s’esvaeix.

  • Michel Goossens Watching water

    Espanya, 2013
    3 min, HD 16:9

    Videoestudi sobre el moviment continu, una experiència conflictiva de monotonia i canvi, i a través de l’alliberament d’expectatives per part de l’espectador que es produeixi un canvi en la narrativa del vídeo; l’efecte de mirar un moviment continu permet experimentar un estat de concentració més profund.

  • Michel Goossens Watching smoke

    Espanya, 2014
    2 min, HD 16:9

    Segon videoestudi sobre moviment perpetu, una experiència conflictiva de monotonia i canvi, i a través de l’alliberament d’expectatives per part de l’espectador que es produeixi un canvi en la narrativa del vídeo; l’efecte de mirar un moviment continu permet experimentar un estat de concentració més profund.

  • Michel Goossens Hoop dreams

    Curtmetratge conceptual amb Erica Cammarata mostrant les seves habilitats amb el cèrcol a la costa de Ligúria.

  • Michel Goossens Wheel

    Espanya, 2015
    3 min 14 s, HD, 16:9

    Vídeo conceptual que expressa l’artificialitat d’un parc d’atraccions i la recerca d’una estimulació sensorial.

  • Michel Goossens Normality 1.0

    Espanya, 2013
    4 min 48 s, HD 16:9

    Videoestudi de la tensió que es crea a través d’objectes poc quotidians juxtaposats amb rutines diàries.

  • Michel Goossens Random 1.0

    Espanya, 2013
    2 min 22 s, HD 16:9

    Vídeo experimental d’una col·lecció d’imatges basades en impulsos aleatoris sense direcció premeditada i editada amb música.

 

Michel Goossens és un biòleg holandès que ha viatjat per tot el món. Abans d’instal·lar-se a Barcelona, va viure a Austràlia i al Canadà.

Tot i palesar un interès primerenc pel cinema, ser un àvid col·leccionista de pel·lícules i treballar als cinemes de la seva ciutat natal, Michel no va començar a crear pel·lícules fins al 2003, quan el material digital es va fer més accessible.

Paral·lelament a la creació de pel·lícules, Michel ha participat en diversos programes certificats al Canadà, Portugal i Londres, que l’han ajudat a desenvolupar les seves habilitats com a cineasta.

La seva obra és una combinació de pel·lícules narratives i conceptuals, i mostra la influència del bagatge científic, amb una tendència a deconstruir i visualitzar els temes amb els elements separats, la qual cosa dóna lloc a un estil de cinema abstracte.

Alguns treballs seus han estat presentats dins del circuit de festivals de cinema, entre els quals cal destacar el premiat curtmetratge narratiu Exit, que ha participat en nombrosos festivals arreu del món.

 

www.micanproductions.com

 

Michel Goossens

Podem percebre a l’obra de Michel Goossens, igual que a la d’altres artistes com James Benning o Reynold Reynolds, una clara influència del seu bagatge científic. En vídeos com Cloud Tank, Watching Smoke o Watching Water, comprovem com Goossens observa d’una manera analítica els patrons que es repeteixen a la natura o la complexitat dels fenòmens atmosfèrics. Però, a diferència de Benning, que segons les seves paraules «mai no va estar interessat a crear històries», Goossens es posiciona a mig camí entre la narració i l’experimentació, demostrant que la narració pot ser experimental i l’experimentació pot ser narrativa. Mentre que en obres com les esmentades abans l’atenta observació del moviment repetitiu i perpetu de la natura porta l’espectador a un estat profund de concentració proper, d’alguna manera, a la hipnosi, en d’altres, com Exit, Grief o Ego, la fascinació i curiositat de Goossens pel funcionament de la intricada psique humana obliga l’espectador a plantejar-se algunes qüestions: qui són aquests personatges protagonistes? Quin és el seu passat? I el seu present? Per què actuen de la manera que ho fan?

Ambdós posicionaments (tant l’observació analítica de la natura com la presentació d’una trama de ficció i uns personatges dels quals sabem poc o res) pretenen –i ho aconsegueixen- un qüestionament de la percepció de la realitat per part de l’espectador, una nova manera de mirar i d’escoltar.

Desdibuixant les barreres que Bill Nichols establia quan definia els models de representació en el documental (poètic, expositiu, observacional, participatiu, reflexiu i performatiu), Goossens opta per un acostament impur al gènere, afavorint el predomini d’unes característiques o les altres en segons quins moments. A Wheel, per exemple, el director fixa la seva mirada en quelcom tan banal aparentment com la nòria d’una fira. El punt de vista de l’usuari de la nòria i de l’espectador s’intercalen, i observem la nòria tant des del terra com des del cel. Goossens, seduït pel funcionament d’aquest mastodont mecànic, l’utilitza amb curiositat científica, relegant en aquest cas els éssers humans al paper de mers extres.

Però, com dèiem, la ficció no és aliena en absolut als interessos de Goossens. De fet, gran part dels seus treballs se situen dins d’aquest àmbit. A Exit, una dona anomenada Kate es desperta, desorientada, al llit d’un hospital. Allà un desconegut li explica que és morta i que ha d’assumir la seva pròpia mort. Aquest és el punt de partida per a una narració que, en clau de ciència-ficció dramàtica, planteja una reflexió sobre la complexitat de la identitat humana, la inclinació per la vida o la dificultat que representa superar els traumes. Explica Goossens en la presentació d’aquest curtmetratge al Philip K. Dick European Film Festival, que el seu origen és un article científic sobre la vida després de la mort, escrit fa alguns anys per un famós cardiòleg. Aquí apareixen novament els interrogants, la mirada analítica i l’interès per la ciència; combinats, això sí, amb la creació d’una ficció dramàtica que en aquesta ocasió allunya el seu director del gènere documental i que planteja una trama argumental que fomenta el qüestionament de la realitat o les realitats per part de l’espectador.

Altres exemples d’acostament a la ficció de Goossens són Ego i Grief, dues obres que podrien compondre una mena de díptic (mateix any de realització, mateixa actriu, mateixa durada aproximada) sobre l’enfrontament. L’enfrontament amb les nostres diferents personalitats i la pugna entre elles. L’enfrontament amb el nostre passat i la inevitable trobada amb la dicotomia: enterrar els records per intentar oblidar-los o assumir-los com a part inherent del nostre ésser?

Marla Jacarilla (artista visual i escriptora: www.marlajacarilla.es )

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>